BRUNO
SEQ. 1. EXTERIOR. CARRERS. DIA.
Escena 1. Sentim el ritme d’una cançó indie.
Es veu en Bruno (18 anys) passejant pels carrers de
Barcelona. Porta una roba moderna (duu un skate sota el braç).
VEU EN OFF
En Bruno és un noi que ha crescut en un ambient força inestable i s’ha mantingut callat entre companys i coneguts. Tot i els nombrosos intents de relacionar-se amb els altres, mai no li ha semblat agradable.
En menys de 24 hores la seva vida canviarà per sempre però ell encara no ho sap.
Ell es refugia en la soledat i desenvolupa un plaer pels petits detalls: Escolta relaxadament el so celestial que produeixen les tecles d’una màquina d’escriure, s’entreté amb preguntes sobre el món, tal com: “Quants nadons estaran naixent en aquest instant?”, col·lecciona retalls de revistes, gaudeix de pau sonora en un lloc ple de xivarri... o el senzill gust d’agafar el seu skate i passejar per la ciutat.
Es veu en BRUNO acompanyat per col·legues, prenent
alguna cosa en un bar, amb qui no mostra gaire afecte. Es veu BRUNO passejant amb
una noia que no resulta gaire simpàtica.
Es produeix un flash-forward amb els fets que succeiran
en menys de 24h i que li canviaran la vida.
Escena 2. Es troba en una habitació redactant amb una màquina
d’escriure i prem les tecles deixant-se portar per l’harmonia (no pensa en el
que escriu).
Es veu una taula plena de retalls de revistes al mateix
temps que va retallant-ne de nous.
Assegut en el sofà es col·loca uns taps a les orelles
mentre s’escolta la veu de la seva mare: “Si en Bruno prefereix viure en un
somni i seguir sent un jove introvertit té tot el dret a espatllar la seva
vida!”
Finalment, baixant les escales de l’edifici surt al
carrer i comença a patinar.
SEQ. 2. EXTERIOR. CARRERS. DIA.
Escena 1. BRUNO patina despreocupat pels carrers del seu barri quan
s’adona que està apunt d’atropellar a INÈS (morena amb ulls foscos, 18 anys), reacciona a temps però a ella se
li cauen alguns llibres.
Escena 2. Igual que en el cas anterior, la veu en off ens descriu
el personatge:
VEU EN OFF
En aquell instant són dos quarts de deu exactament. De manera simultània la noia d’ulls foscos creua el pas de vianants. Ella és Inés, pura i curiosa. Els llibres desvelen la seva passió: viatjar sense viatjar (llegir). És possiblement, un intent d’escriptora. Li encanta dibuixar seguint el ritme de la música.
Es veu INÈS llegint en un banc i seguidament estirada al
seu llit.
INÈS anota en una llibreta folrada algunes de les seves inspiracions
poètiques.
L'INÈS en la mateixa llibreta fa guixots mentre escolta Les quatre estacions de Vivaldi.
Seguint l’escena anterior, l'INÈS s’ajup a recollir les
coses disperses pel terra i marxa sense dir res. En Bruno es mostra completament
preocupat però a la vegada sorprès.
BRUNO
Perdona, estàs bé? Em sap greu! De veritat...
Es queda parat mirant com ella se’n va i veu un paper al
terra, gairebé estripat. El recull i llegeix:
BRUNO
“Ella està enamorada d’ell. Per això ha arribat el moment
d’arriscar-se, de que ella s’arrisqui de veritat. Per molts estratagemes que
estigui buscant...ha de deixar de ser covarda.”
Escena 2 (INTERIOR). Es veu BRUNO tornant a casa corrents, per combinar els retalls de les
revistes que col·lecciona i formar el rostre més semblant al de la noia. La
seva intenció és tornar-la a trobar.
VEU EN OFF
Té una estranya sensació, en aquell instant tot és
perfecte. Inspira profundament i ara la vida li resulta senzilla, mai havia
sentit res igual.
SEQ. 3. INTERIOR. HABITACIÓ D’EN BRUNO. DIA.
Prova amb diversos retalls de models d’ulls, llavis,
cabells... està desesperat.
BRUNO
Casi...però no ho aconsegueixo.
Aconsegueix una idealització que el deixa perplex (per la
seva semblança amb la noia). Encara que ella s’hagués sentit insatisfeta per
aquelles línies escrites en el paper estripat, ell agruparà trossos de lletres
de revistes i diaris per formar la frase: Arrisca’t de veritat (relacionada amb
aquell text). Mentrestant va comentant la jugada:
BRUNO
“Arrisca’t de veritat”, perfecte...
BRUNO fa una fotocopia de tot plegat i decideix tornar al lloc
del creuament i col·locar el paper (on apareix el collage de la noia i la
frase) de manera que ella el pugui veure i sentir-se identificada. Un sentiment
d’esperança el manté pacient.
SEQ. 4. MUNTATGE ALTERN. DIA.
A continuació, un muntatge altern ens mostra la noia
passant per allà. Veu el cartell i l’ arranca, surt en el seu escriptori
treballant. Ell (a part) treu la fotografia de la noia (el collage) de la
butxaca i l’observa.
La noia al passar per allà un altre cop es treu un paper
de la butxaca i el col·loca on estaria situat l’altre (no es mostra el que hi
ha escrit).
SEQ. 4. INTERIOR. HABITACIÓ D’EN BRUNO. DIA.
Veiem en primer pla el paper que ella ha deixat escrit: “6usc0
3str4t4g3m3s. 1N3S.” La traducció és: Busco estratagemes. Inés.” La clau està
en desxifrar el telèfon mòbil: 603443313.
Es veu de fons en BRUNO que passa de
llarg amb el skate però retrocedeix en adonar-se de que hi ha hagut canvis. Arrenca
el full. (salt en el temps) BRUNO parlant per telèfon amb un dels col·legues a la seva habitació (veu en off amb efecte de trucada):
BRUNO
(A un dels col·legues més íntim)
No sé a que es refereix tio...no entenc les seves intencions.
COL·LEGA
(rient)
Aquesta tia es una mica rara...és perfecte per tu!
Aquesta tia es una mica rara...és perfecte per tu!
BRUNO
Eh... no et passis! Què m’ha volgut dir? Per què s’ha molestat en deixar aquesta resposta?
COL·LEGA
Bruno, m’encantaria poder-te ajudar, de veritat, però tot plegat em
sembla massa surrealista. Ens mantenim en contacte, eh? Sort!
Penja. Es queda quiet mirant la imatge de la Inés i el
seu missatge quan de cop els ulls se li posen com taronges (en un paper escriu
els números que apareixen intercalats):
BRUNO
Ja ho tinc!!! Els números han de voler dir alguna cosa!
Sis, cero, tres, quatre, quatre, tres, tres, u, tres... (va anotant-los mentre
en un to fluix els esmenta). Clar, nou números!
Busca el seu telèfon i marca el número...
FOSA EN NEGRE
Crèdits.
