FRAGMENT "THE MATRIX" (1999)

Aquest fragment pertany a The Matrix (1999) dirigida pels germans Wachowski.

L'escena inicial es situa al carrer, on plou molt. En un pla zenital es veu com el protagonista entra a un edifici i puja les escales (es formen línies dominants). Un cop arriba a la habitació i veu l'home que l'espera sona un tro i una breu música (al llarg de l'escena la banda sonora augmenta en els moments de més intriga). L'home li ofereix al escollit dues pastilles segons si vol descobrir la realitat que l'envolta o viure en la ignorància. Quan està apunt d'agafar la pastilla vermella (per descobrir la realitat) apareix un pla molt curiós de les ulleres del home amb el reflex del protagonista.

Finalment, quan es pren la pastilla i veu aigua un tro dona força i consciència del que s'ha produit.

FRAGMENT "ROMEO Y JULIETA" (1996)

Aquest fragment pertany a la pel·lícula nord-americana Romero + Julieta dirigida per Baz Luhrmann. És una adaptació moderna de l'original de Shakespeare.

Ella es desperta i veu a Romero mort, agafa la pistola (muntatge a càmera lenta) i amb un tràveling de seguiment es mostra com se la posa al cap. Els plans transcorren amb lentitud fins el tret. Aquest inicia la música (anteriorment s'escoltava el so de l'Església) i un tràveling d'allunyament, on apareixen els dos cadàvers en un pla zenital, combinat amb un seguit de flashbacks dels seus records.

Finalment, acaba amb la congelació de la imatge d'ells fent-se un petó sota l'aigua. Una fosa en blanc finalitza l'escena.

FRAGMENT "EL NOM DE LA ROSA" (1986)

Aquest fragment pertany a El nom de la rosa (1986), una pel·lícula alemana de Jean-Jacques Annaud. Està ambientada a l'Edat Mitjana i el genère és intriga, drama...

L'escena representa el final de la pel·lícula. Els plans propers solen durar menys que els generals ja que hi ha presència de més elements. La banda sonora ens transmet serenitat i harmonia pel so monòton durant tot el fragment. La noia que apareix al camí es mostra en un angle picat representant la visió del noi des del cavall i al inrevés (ell en contrapicat). Quan el noi marxa, la boira cobreix la imatge mentre una veu en off s'anticipa.

Finalment, la boira produeix una transició d'imatges i apareix un camí en pla picat en el qual es va produint un tràveling d'allunyament mentre segueix la veu en off.

FRAGMENT "CIUDADANO KANE" (1941)

Aquest fragment pertany a Ciudadano Kane (1941) del director Orson Welles. És una de les pel·lícules més importants de la història del cinema pel llenguatge audiovisual que va aportar en aquella època.

L'escena es desenvolupa en un espai tancat. El matrimoni protagonista discuteix sobre una publicació que un amic seu ha escrit al diari. Fa una critica sobre un debut de la dona i, tot i que ella decideix deixar de cantar, Kane l'obliga a serguir.
Per remarcar aquesta sensació d'autoritat a ell el filma amb plans contrapicats i a ella picats, per mostrar-la inferior. Els plans són fixos i alguns subjectius (Kane llegint el diari i la dona per darrere). El muntatge és continu perquè l'acció transcorre en temps real i a partir de diferents plans.
Finalment, acaba amb un joc d'ombres que cobreix a la Susan per mostrar a Kane per sobre seu.

FRAGMENT "SEXTO SENTIDO" (1999)

Aquest fragment és de la pel·lícula El sexto sentido (1999) del director M. Night Shyamalan. Pertany als gèneres del terror, intriga i drama.

L'escena transcorre a l'habitació d'un hospital on Cole Sear, un noi de vuit anys, explica el seu secret (té visions sobrenaturals) al psicòleg Malcom Crowe.

S'utilitza una música que l'espectador ràpidament associarà a determinades sensacions, per exemple, la intriga.

De recursos audiovisuals en trobem bastants però destaquen els travellings en els primers plans mentre els personatges parlen.

La segona escena es presenta amb un muntatge d'anticipació, mentre encara es veuen els protagonistes a l'hospital, s'escolta al doctor explicant el problema del nen al carrer (l'espai és creat pel so). Finalment, apareix l'escena del carrer mitjançant un el·lipsis que suggereix que l'home se'n va de l'habitació i surt fora.

CODI CROMÀTIC

He editat aquest video amb imatges de codi cromàtic rosa.

Cançó: This is how we stand - Mirva

Barcelona, 2014

Judit Soriano

FUNCIONS DE LES IMATGES I RECURSOS

Comunicar a través d’imatges implica donar un cert èmfasi a alguna funció. En la comunicació sempre hi intervenen vàries funcions a l’hora, tot i que dins de l’acte comunicatiu, una d’elles acaba sent la dominant.

Podem distingir quatre funcions fonamentals i bàsiques de la comunicació per imatges:

CREACIÓ D'IMATGES

Per seguir posant en pràctica la creació d'imatges, he realitzat fotografies que ens serveixin d'exemple per entendre les diferents maneres de seleccionar la realitat i la relació que establim amb ella.

47è Festival Internacional de Cinema Fantàstic

Amb motiu del 47è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges, del 3 al 12 d'octubre, he analitzat el seu cartell publicitari que ha estat realitzat un cop més per l'agència CHINA.

La imatge mostra un noi amb els ulls tapats agafant uns globus formats per ulls, mentre un gos a l'esquerra els observa. Al fons s'aprecia la Església, coneguda com La Punta de Sitges.

L'anàlisi de continuació explica els elements i les eines emprats en les imatges per transmetre determinades sensacions i dirigir la nostre atenció.

ESCALA DE PLANS

Els plans són un altre element important en la fotografia i el cinema, són la distància respecte allò retratat.
Existeixen aquests tipus:

ENQUADRAMENTS

El format de la imatge és un factor comunicatiu molt important, ja que segons el tipus d'enquadrament transmet sensacions diferents i té el seu camp d'aplicació. 

Aquí ho pots observar amb el meu exemple:

"Sobre la fotografia" (1975)

Sobre la fotografia és una obra publicada l'any 1975 per l’escriptora nord-americana Susan Sontag (Nova York, 16 de gener de 1933 -  28 de desembre de 2004) 

Una de les idees principals que vol difondre és el poder que ha obtingut la fotografia en l’actualitat, deixant enrere la capacitat comunicativa del text o altres medis i sent reemplaçats per l’aparença atractiva i creïble d’una petita realitat capturada, la imatge (tot i ser incapaç de crear coneixements).

L’augment desmesurat de fotografies ha provocat un ús excessiu de voler emmagatzemar qualsevol existència en les nostres ments per sentir la possessió d’allò fotografiat. 

Tres quarts i mig

Aquesta és la imatge que he presentat al III Concurs de Fotografia de la FECC. El nom és degut a la hora del Big Ben, tres quarts i mig de vuit, quan vaig fotografiar-lo l'estiu passat.