Comunicar a través d’imatges implica donar un cert èmfasi a alguna funció. En la comunicació sempre hi intervenen vàries funcions a l’hora, tot i que dins de l’acte comunicatiu, una d’elles acaba sent la dominant.
Podem distingir quatre funcions fonamentals i bàsiques de la comunicació per imatges:
1. Funció informativa o referencial. Comunica sobre fets reals i comprovables, en aquest cas, sobre una firma de discos de Dani Martín:
"CERO" |
2. Funció emotiva o expressiva. Transmet els sentiments de l'autor mitjançant una imatge:
"ZIGGY" |
3. Funció poètica o estètica. Està centrada en la forma de la imatge. Preten impactar i cridar l'atenció de l'espectador. És la funció natural de les obres d'art.
"CENTENARI SALVADOR ESPRIU" |
![]() |
"JUDIT". |
4. Funció exhortativa o suggestiva. Va dirigida a convèncer l‘espectador perquè faci una cosa
determinada:
![]() |
S'ha d'obeir la indicació: NO fer pipi en aquesta paret. |
RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE. Es poden adoptar els recursos expressius de la llengua en la composició de la imatge, fet que provocarà un impacte més gran i cridarà més l’atenció en els receptors.
El meu exemple és una personificació: donar qualitats humanes als objectes o animals.