Aquest fragment pertany a Ciudadano Kane (1941) del director Orson Welles. És una de les pel·lícules més importants de la història del cinema pel llenguatge audiovisual que va aportar en aquella època.
L'escena es desenvolupa en un espai tancat. El matrimoni protagonista discuteix sobre una publicació que un amic seu ha escrit al diari. Fa una critica sobre un debut de la dona i, tot i que ella decideix deixar de cantar, Kane l'obliga a serguir.
Per remarcar aquesta sensació d'autoritat a ell el filma amb plans contrapicats i a ella picats, per mostrar-la inferior. Els plans són fixos i alguns subjectius (Kane llegint el diari i la dona per darrere). El muntatge és continu perquè l'acció transcorre en temps real i a partir de diferents plans.
Finalment, acaba amb un joc d'ombres que cobreix a la Susan per mostrar a Kane per sobre seu.
