COMENTARI D'UN ANUNCI GRÀFIC

Aquest anunci publicitari del perfum “La vie est belle” de Lancôme ha utilitzat la imatge de Julia Roberts, que ha estat elegida abans en altres productes de la firma, per transmetre feminitat i felicitat.

DOGMA 95

En aquesta entrada vull compartir la meva presentació Prezi sobre el moviment cinematogràfic Dogma 95:

BRUNO el curtmetratge

Per fi ha arribat el moment de publicar el curtmetratge!

Moltes gràcies als que m'han ajudat a realitzar-lo:

ÓSCAR 2015

Al vespre d'aquest diumenge passat, es va realitzar la 87ª edició dels premis Óscar. Birdman, pel·lícula del director mexicà Alejandro González Iñarritu, se'n va endur quatre.

PLA DE TREBALL DEL CURT "BRUNO"

ACTORS
Bruno: Carles Bada
Inès: Selene Chiquero
Veu en off principal: Emilio Abarca
Mare (veu en off): Nieves Rosa
Col·lega (veu en off): Diego Delgado
Amics (que prenen algo amb ell en un bar): Mireia Vintró i Guillermo Sánchez

MATERIALS
Màquina d'escriure
Retalls de revistes i lletres de diaris (amb el cartell fet)
Skate
Llibreta folrada
Cançó "4 estacions" de Vivaldi
Llibres (Inès): Novel·les com "Las Aventuras de Sherlock Holmes"
Paper estripat amb els seus versos escrits
Taps de les orelles
Telèfon

ESCENARIS
Bar Aromas C/ Gran de Sant Andreu
Carrers de Sant Andreu (creuament C/ Rubén Dario amb Carrer Gran de Sant Andreu)
Habitació Bruno, habitació Inès, escales edifici, menjador i balcó (casa Rambla Fabra i Puig)
Impremta (per fer la fotocopiadora): Carrer Cinca
Banc de la Pegaso

2 SESSIONS en 1 DIA (2h matí i 2h tarda).

AJUDANT
Marta Jiménez

GUIÓ LITERARI "BRUNO"

BRUNO

SEQ. 1. EXTERIOR. CARRERS. DIA.

Escena 1. Sentim el ritme d’una cançó indie.

Es veu en Bruno (18 anys) passejant pels carrers de Barcelona. Porta una roba moderna (duu un skate sota el braç).

El magnífic destí de Bruno (Argument del meu curt)

En Bruno és un noi que ha crescut en un ambient força inestable i aïllat dels altres nois de la seva edat. Tot i que ha intentat relacionar-se diversos cops mai no li ha semblat agradable. El que sí ha desenvolupat és un plaer pels petits detalls com escoltar relaxadament la música celestial que produeixen les tecles d’una màquina d’escriure, endevinar les vides de la gent amb la que es creua, gaudir de pau sonora (amb taps a les orelles) en un lloc ple de xivarri, viatjar sense viatjar (llegir), fotografiar als veïns... o el senzill gust d’agafar el seu skate i passejar per la ciutat. De cop, mentre patina despreocupadament està a punt d’atropellar una noia. De l’ensurt se li cauen un parell de papers i quan s’ajup a recollir-los, en Bruno observa unes cicatrius al canell de la mà. Decideix seguir-la ja que, igual que ell, troba que és bastant independent. Farà tot el possible per trobar-se amb ella.

Aquest relat utilitzarà sovint veus en off, recurs característic de la pel·lícula d’Amelie (de la qual m’he inspirat, però en versió masculina).